Aquesta és una notícia important per que fa a la recuperació del cabal del Ter:
"El 2 d'agost a l'Auditori de Girona va tenir lloc la signatura de
l'acord històric per reduir gairebé a la meitat les extraccions del riu
Ter cap a l'àrea metropolitanta de Barcelona en deu anys, oficialitzant
així les mesures que s'havien acordat el 14 de juliol en el marc de la
reunió de la Taula del Ter, organisme creat el desembre de 2016 per
consensuar mesures sostenibles al voltant del cabal del riu Ter, i en la
qual hi va formar part el Consorci del Ter. La signatura va estar
presidida pel president de la Generalitat, Carles Puigdemont, que va dir
que "avui hem signat un acord de país per resoldre el greuge històric
que hi havia amb el Ter". Aquest va estar acompanyat pel conseller de
Territori i Sostenibilitat, Josep Rull."
(Podeu llegir la notícia completa a la web del Consorci del Ter).
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.- El Ter. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris 4.- El Ter. Mostrar tots els missatges
dimecres, 20 de setembre del 2017
dilluns, 26 de maig del 2008
El primer intent de transvasament del Ter cap a Barcelona data del 1584

Notícia de EL PUNT (23-05-08):
El projecte es va materialitzar el 1959, però els projectes es van succeir durant els segles XIX i XX
ORIOL MAS. El transvasament del Ter és una realitat des que el 1959 es va fer la canonada del Pasteral per portar aigua cap a Barcelona des dels embassaments de Sau i Susqueda. Però els projectes per enviar aigua per a l'abastament de Barcelona vénen de molt més lluny. Del primer del qual s'ha trobat documentació és del 1584, quan el conseller en cap Pere Ferreres ja va proposar el desviament d'aigua de Sant Quirze de Besora (Osona) al riu Besòs. Des d'aleshores, s'han succeït al llarg dels segles XIX i XX diversos projectes, cadascun més ambiciós que l'anterior, fins a arribar als 8 m³/s actuals. La materialització del transvasament va provocar als anys 50 les queixes de la societat gironina, i la Diputació ja va advertir que a finals de s.XX no hi hauria prou aigua per a tots.
1584. El conseller en cap de Barcelona Pere Ferreres va estudiar la possibilitat de portar aigua des de Sant Quirze de Besora fins al Besòs, però les dificultats tècniques i econòmiques van fer descartar el projecte. Aquesta és la primera documentació que hi ha referent al transvasament del Ter. Després d'aquest primer intent, no es té constància de cap més projecte fins al 1868, quan Eusebi Pons va presentar una proposta de fer un embassament a Sant Quirze de Besora i portar 1 m³/s fins a Barcelona. La proposta es va denegar, però el 1882 Manuel Duran va insistir en el projecte, elevant el transvasament a 2 m³/s i fent quatre embassaments a les Guilleries. Manuel Bertrand va fer una altra proposta el 1910, el mateix any que Horacio Echevarrieta i altres en proposaven un de 2,5 m³/s, i tots dos amb canals de poc més de 100 quilòmetres per portar l'aigua a Barcelona. Tots els projectes es van descartar, fins que la Generalitat de Catalunya, el 1935, va estudiar un desviament de 6 m³/s des d'una presa a Sau, per abastir Barcelona i regadius al Vallès. El transvasament, tal com l'entenem avui en dia, anava prenent forma. El creixement de Barcelona i unes sequeres a finals dels 40 van ajudar a materialitzar-lo definitivament. El 1950 l'enginyer Joan M. Compte Guinovart elabora un projecte amb un gran pantà a Sau i un de més petit a Susqueda, per derivar 7 m³/s a Barcelona. Quatre anys més tard, el Ministeri d'Obres Públiques va aprovar l'avantprojecte final, que preveia portar 12 m³/s i fer Sau i Susqueda. Al final, les pressions del territori van fer reduir la xifra als 8 m³/s, però el transvasament ja era una realitat. Va començar el 1959.
dilluns, 10 de setembre del 2007
El Ter
El Ter Riu del Principat que neix al Pirineu oriental i que desguassa directament a la Mediterrània. neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases (Ripollès) a la vall glacial de Morença, a 2400 m d'altura. La seva capçalera és al Ripollès i a la plana de Vic s'orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d'uns 167 km lliure les seves aigues a la Platja de Pals.
Gran Enciclopèdia Catalana
Subscriure's a:
Missatges (Atom)