Notícia de EL PUNT (23-05-08):
El projecte es va materialitzar el 1959, però els projectes es van succeir durant els segles XIX i XX
ORIOL MAS. El transvasament del Ter és una realitat des que el 1959 es va fer la canonada del Pasteral per portar aigua cap a Barcelona des dels embassaments de Sau i Susqueda. Però els projectes per enviar aigua per a l'abastament de Barcelona vénen de molt més lluny. Del primer del qual s'ha trobat documentació és del 1584, quan el conseller en cap Pere Ferreres ja va proposar el desviament d'aigua de Sant Quirze de Besora (Osona) al riu Besòs. Des d'aleshores, s'han succeït al llarg dels segles XIX i XX diversos projectes, cadascun més ambiciós que l'anterior, fins a arribar als 8 m³/s actuals. La materialització del transvasament va provocar als anys 50 les queixes de la societat gironina, i la Diputació ja va advertir que a finals de s.XX no hi hauria prou aigua per a tots.
1584. El conseller en cap de Barcelona Pere Ferreres va estudiar la possibilitat de portar aigua des de Sant Quirze de Besora fins al Besòs, però les dificultats tècniques i econòmiques van fer descartar el projecte. Aquesta és la primera documentació que hi ha referent al transvasament del Ter. Després d'aquest primer intent, no es té constància de cap més projecte fins al 1868, quan Eusebi Pons va presentar una proposta de fer un embassament a Sant Quirze de Besora i portar 1 m³/s fins a Barcelona. La proposta es va denegar, però el 1882 Manuel Duran va insistir en el projecte, elevant el transvasament a 2 m³/s i fent quatre embassaments a les Guilleries. Manuel Bertrand va fer una altra proposta el 1910, el mateix any que Horacio Echevarrieta i altres en proposaven un de 2,5 m³/s, i tots dos amb canals de poc més de 100 quilòmetres per portar l'aigua a Barcelona. Tots els projectes es van descartar, fins que la Generalitat de Catalunya, el 1935, va estudiar un desviament de 6 m³/s des d'una presa a Sau, per abastir Barcelona i regadius al Vallès. El transvasament, tal com l'entenem avui en dia, anava prenent forma. El creixement de Barcelona i unes sequeres a finals dels 40 van ajudar a materialitzar-lo definitivament. El 1950 l'enginyer Joan M. Compte Guinovart elabora un projecte amb un gran pantà a Sau i un de més petit a Susqueda, per derivar 7 m³/s a Barcelona. Quatre anys més tard, el Ministeri d'Obres Públiques va aprovar l'avantprojecte final, que preveia portar 12 m³/s i fer Sau i Susqueda. Al final, les pressions del territori van fer reduir la xifra als 8 m³/s, però el transvasament ja era una realitat. Va començar el 1959.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada