L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no és l'única que opina que els consistoris cobren l'aigua massa barata. En un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) -òrgan que depèn del Ministeri de Medi Ambient, la Fundació general de la Universitat d'Alcalà i la Fundació Biodiversitat-, s'assenyala que els preus de l'aigua procedent dels rius Ter i Llobregat es troben "molt per sota del seu cost real", de manera que una revisió de taxes és la seva "assignatura pendent". També assenyala la "descoordinació institucional" (especialment entre els diferents departaments de la Generalitat) com el problema més gran que existeix al Ter, i que també afecta els problemes de contaminació de les aigües subterrànies.
L'informe porta per títol Aigua i sostenibilitat. Sostenibilitat de les conques, i dedica un capítol a analitzar l'estat dels rius que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, bàsicament el Ter i el Llobregat.Pel que fa a la situació del riu gironí, l'observatori és molt clar: la pressió sobre els sistemes subaquàtics que produeix el consum d'aigua per part de Barcelona és "molt significativa". En aquest sentit, assenyala que la conca gironina es dedica "gairebé en exclusiva" a abastir Barcelona, de manera que el curs baix del Ter només rep "el 20 o el 30% de tota l'escorrentia generada a la seva conca en un any normal i, en un any sec, molt menys".
En aquest sentit, l'estudi també fa un repàs a la història: segons recorda, les aportacions de la capçalera del Ter es deriven cap a la regió de Barcelona a raó d'entre 6 i 8 metres cúbics per segon (m3/seg), que teòricament només eren una petita part del cabal del riu a mitjans dels anys 60, ja que aquest se situava llavors en 20 m3/seg. Però ara, indica l'OSE, el cabal del riu és menor i per tant les seves derivacions s'acosten a les aportacions naturals del riu en anys secs. Així doncs, el cabal que porta el riu és "insuficient" per a la seva funcionalitat ecològica, i considera que aquesta situació ha empitjorat amb els anys i preveu que ho seguirà fent.
A l'hora de buscar un responsable de tot això, l'observatori creu que la descoordinació institucional hi té molt a veure. I com a mostra, un botó: segons assenyala, durant l'any que ha estat en vigor el Decret de Sequera el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) ha continuat planificant més població al voltant de Barcelona, mentre que Agricultura ha anat incorporant més regadius a altres àrees de Catalunya. Així doncs, considera que la falta de coordinació entre les diferents administracions "és segurament el problema més gran que existeix".Aquest descens del cabal té, a més, conseqüències mediambientals. Segons indica l'informe, la manca d'aigua al curs baix del Ter (especialment a l'estiu) ha afavorit l'aparició d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes, així com plagues com la de la mosca negra, la qual cosa obliga, en alguns moments, a utilitzar insecticida. L'OSE també alerta que, si no s'hi posa remei, la situació empitjorarà amb el canvi climàtic.
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100900_3_291547__Comarques-observatori-lEstat-tambe-creu-laigua-paga-massa-barata
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada