"Actualment es troben a les zones d'embassaments, com els de Sau i Susqueda"
L.Fanals, Diari de Girona
Una tesi de Joaquim Carol, de la Universitat de Girona, apunta que d'aquí a deu anys els silurs poden arribar fins al Baix Ter. Es tracta d'uns peixos ja presents a diverses conques del país, després d'haver-se introduït ara fa 30 anys a l'Ebre, i ara també se'n troben al Ter i al Llobregat. En el curs del Ter, de moment es troben als pantans de Sau i Susqueda, però a l'Ebre, per exemple, ja han començat a aparèixer en el seu curs baix. Per aquest motiu, la tesi de Carol n'ha estudiat els costums i l'impacte que genera en els ecosistemes que envaeix, preveient que d'aquí uns 10 anys puguin arribar fins i tot al Baix Ter. Tal com s'informa des de la UdG, el silur és una espècie originària de l'est d'Europa, concretament dels rius Danubi i Volga. Els exemplars adults poden arribar a tenir grans dimensions (més de dos metres de longitud) i la seva boca supera els 30 centímetres de diàmetre. Són uns grans depredadors i, segons explica l'autor de la tesi (dirigida pels doctors Emili Garcia i Lluís Zamora), s'han introduït a les conques catalanes majoritàriament de forma il·legal a través dels pescadors esportius, significant un factor de risc per als ecosistemes on s'instal·len. Segons Carol, la tesi explica com ha anat evolucionant l'espècie als rius catalans, trobant-se en aquests moments en una fase d'expansió. També s'han confirmat algunes dades que ja es coneixien, com que es tracta d'una espècie nocturna i que pot tenir un impacte sobre els altres peixos que conviuen al riu. L'estudi de Carol ha permès aprofundir en el coneixement dels costums d'aquest peix -el més gran del continent- i la seva estratègia d'aclimatació, així com també la identificació de la seva presència i les possibilitats d'expansió. Dels resultats es desprèn que és probable que d'aquí a deu anys es puguin trobar aquests grans peixos nedant pel curs baix del Ter, a prop de Girona.Altres efectes Els efectes, però, potser no només es deixaran en l'àmbit aquàtic. Segons la tesi, els silurs fins i tot poden arribar menjar parts d'ocells, de manera que també podrien tenir efectes sobre les aus de la zona. Una vegada s'han introduït els peixos al riu, indica Carol, és molt difícil eradicar l'espècie, ja que fàcilment poden saltar de l'embassament al curs natural del riu i arribar fins pràcticament a la seva desembocadura, com pot passar en el cas del Ter.Carol llegirà la tesi (que va sorgir a partir d'uns treballs previs encarregats per l'Agència Catalana de l'Aigua i el Ministeri de Medi Ambient) avui a les 11 del matí a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències.
Extret del Diari de Girona
L.Fanals, Diari de Girona
Una tesi de Joaquim Carol, de la Universitat de Girona, apunta que d'aquí a deu anys els silurs poden arribar fins al Baix Ter. Es tracta d'uns peixos ja presents a diverses conques del país, després d'haver-se introduït ara fa 30 anys a l'Ebre, i ara també se'n troben al Ter i al Llobregat. En el curs del Ter, de moment es troben als pantans de Sau i Susqueda, però a l'Ebre, per exemple, ja han començat a aparèixer en el seu curs baix. Per aquest motiu, la tesi de Carol n'ha estudiat els costums i l'impacte que genera en els ecosistemes que envaeix, preveient que d'aquí uns 10 anys puguin arribar fins i tot al Baix Ter. Tal com s'informa des de la UdG, el silur és una espècie originària de l'est d'Europa, concretament dels rius Danubi i Volga. Els exemplars adults poden arribar a tenir grans dimensions (més de dos metres de longitud) i la seva boca supera els 30 centímetres de diàmetre. Són uns grans depredadors i, segons explica l'autor de la tesi (dirigida pels doctors Emili Garcia i Lluís Zamora), s'han introduït a les conques catalanes majoritàriament de forma il·legal a través dels pescadors esportius, significant un factor de risc per als ecosistemes on s'instal·len. Segons Carol, la tesi explica com ha anat evolucionant l'espècie als rius catalans, trobant-se en aquests moments en una fase d'expansió. També s'han confirmat algunes dades que ja es coneixien, com que es tracta d'una espècie nocturna i que pot tenir un impacte sobre els altres peixos que conviuen al riu. L'estudi de Carol ha permès aprofundir en el coneixement dels costums d'aquest peix -el més gran del continent- i la seva estratègia d'aclimatació, així com també la identificació de la seva presència i les possibilitats d'expansió. Dels resultats es desprèn que és probable que d'aquí a deu anys es puguin trobar aquests grans peixos nedant pel curs baix del Ter, a prop de Girona.Altres efectes Els efectes, però, potser no només es deixaran en l'àmbit aquàtic. Segons la tesi, els silurs fins i tot poden arribar menjar parts d'ocells, de manera que també podrien tenir efectes sobre les aus de la zona. Una vegada s'han introduït els peixos al riu, indica Carol, és molt difícil eradicar l'espècie, ja que fàcilment poden saltar de l'embassament al curs natural del riu i arribar fins pràcticament a la seva desembocadura, com pot passar en el cas del Ter.Carol llegirà la tesi (que va sorgir a partir d'uns treballs previs encarregats per l'Agència Catalana de l'Aigua i el Ministeri de Medi Ambient) avui a les 11 del matí a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències.
Extret del Diari de Girona
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada