Benvolgut Xavier,
Acabo de llegir el teu TRESOR DEL TER i em plau de reconèixer que ho és de dalt a baix un tresor. Des de l’entrada fins al punt final. T’haig de confessar que més d’una vegada m’hi he entendrit i m’ha emocionat.
Tots els que escrivim alguna cosa sabem com és de difícil de confegir un llibre que interessi de debò la imaginació dels infants; que no és bufar i fer ampolles això de crear alhora un argument fantàstic i creïble; que no és gens fàcil d’encertar el to i el lenguatge, de treballar amb les giragonses d’una llengua que no és tan infinitament apta com hom voldria per interessar nois i noies; com és de complicat suscitar l’interès amb la trama i tocar la sensibilitat, és a dir, el cor del lector infantil. Que no és tan senzill com sembla ho demostra el fet que grans escriptors s’ho han hagut de pensar i s’ho pensen dues vegades abans de provar-ho.
Per mi el teu llibre és una petita enciclopèdia de la naturalesa, un arreplec de lliçons de coses, de geografia, d’història natural; un compendi de la història i de les tradicions d’aquesta banda del país. Tu has sabut entreteixir i conjuminar una fantasia versemblant amb l’esperit del nostre
territori i d’aquest riu tan nostre que hi sobreïx a cada pàgina.
De la primera a l’última lletra s’hi manté l’enjòlit de la intriga: bandolers Serrallongues i Fadrins de Sau reviuen en la teva imaginació i en la dels lectors, perquè ens els situes en pobles i poblets d’aquestes contrades entre els quals hi ha Salt, tan difícil d’esmentar pels nostres poetes i novel·listes, de manera que sembla com si aquí no hi hagués espai per a la fantasia ni cap esma de bellesa per narrar. La teva ploma en canvi ens els torna familiars i planers com la cosa més natural del món.
I per acabar-ho d’arrodonir de tant en tant, com un llampec, l’esclat d’una frase que desmunta la
fragilitat i la buidor del món en què vivim, com per exemple: tenir amics, és millor que tenir diners!
Em plau de remarcar l’atractiu, el toc infantil, de les il·lustracions.
Quant a l’edició, curosa i elegant tal com ens té acostumats Edicions CCG.
Amb una abraçada molt forta,
Salvador Sunyer
divendres, 7 de setembre del 2007
Carta Oberta a Xavier Margenat
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada