El Tresor del Ter

Aquest curs acadèmic 12 escoles de la conca del riu s’han interessat pel préstec del llibre “El tresor del Ter”

2011-07-03T11:39:00.001+01:00

Aquest curs acadèmic 2010-2011, un total de 12 escoles han sol·licitat el préstec del llibre juvenil d’aventures “El tresor del Ter”. Aquest llibre va adreçat a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys i permet descobrir diferents elements naturals i culturals del riu Ter. “El tresor del Ter” és una bona eina per a les escoles ja que el poden utilitzar en els seus treballs didàctics. L’autor del relat és Xavier Margenat. Cada escola ha pogut tenir fins a 20 exemplars del llibre, un màxim d’un mes.

El curs 2010-2011 les escoles que han gaudit del préstec han estat: CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, CEIP Doctor Salarich de Vic, Col·legi PIVE de Tona, CEIP Doctor Robert de Camprodon, Escola El Rajaret de Bellcaire d’Empordà, Escola El Cabrerès de l’Esquirol, Escola La Branca d’Albons, CEIP Pompeu Fabra de Manlleu, Escola Escorial de Vic, Escola La Vall d’Osor, CEIP Pompeu Fabra d’Anglès i CEIP Segimon Comas de Sant Quirze de Besora.

(Extret del web del Consorci Alba-Ter)

L'home que conduïa un Chevrolet, nou llibre de Xavier Margenat

2010-10-23T14:56:00.004+01:00

Acaba de sortir de l'editorial el meu segon llibre: "L'home que conduïa un Chevrolet. Biografia del Beat Esiqui Josep". Tracta de la vida del meu tiet-avi, germà de La Salle, màrtir de la guerra civil i beatificat fa tres anys.

Xofer de la comunitat de la Salle de Fortianell (Fortià), mecànic, lampista,..., era una persona alegre, treballadora, servicial, pietosa, amb una gran fe. Una fe de la que va saber donar testimoni tan en les coses més petites de la seva vida ordinària, com amb la seva mort, heroicament.

"Vet aquí, a tall d'exemple -ens diu Salvador Sunyer en el seu pròleg del llibre-, la vida i la mort del Beat Esiqui ja en camí de ser canonitzat. Era un tros de pa batejat que no tenia un no per ningú. L'home que cnduïa un Chevrolet que no era seu perquè era entès en mecànica, en agricultura, en electricitat i en educació com un bon fil de Sant Joan Baptitsta de La Salle. En fi, un manetes de cap a peus incapaç de fer mal a una mosca, moria bàrbarament assassinat a les mans de la salvatjada quan ja gairebé tocava la salvació refugiant-se a França".

Es posa en marxa una nova campanya de sensibilització adreçada a les escoles de la conca del Ter amb el préstec del llibre “El tresor del Ter”

2010-08-21T10:57:00.004+01:00

El Consorci Alba-Ter, en vista de l’inici del nou curs escolar 2010-2011, ha iniciat una nova campanya de préstec del llibre “El tresor del Ter” a les escoles de la conca per utilitzar-lo en el seus treballs didàctics. L’any passat la iniciativa va tenir una gran acceptació.

“El tresor del Ter” és un llibre juvenil d’aventures adreçat a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys que permet descobrir diferents elements naturals i culturals del riu Ter. L’autor del relat és Xavier Margenat i el llibre va ser editat el 2006 pel Consorci Alba-Ter. Cada escola pot tenir fins a 20 exemplars del llibre, un màxim d’un mes.

A més, el treball que es fa a les escoles es pot complementar amb el bloc http://eltresordelter.blogspot.com/ on es troben exercicis -amb les solucions- sobre la fauna, el medi ambient, la geografia, la història i les llegendes relacionades amb el llibre i el Ter.

El curs 2009-2010 el préstec el van sol·licitar un total de 13 escoles: CEIP Segimon Comas de Sant Quirze de Besora, CEIP Carme Auguet i CEIP Monjuïc de Girona, CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, CEIP Vall del Ges de Torelló, Escola Salesiana de Ripoll, CEIP El Pla de Salt, CEIP Doctor Robert de Camprodon, CEIP Vilanova de Sau de Vilanova de Sau, CEIP El Rocal de Montesquiu, CEIP Andersen de Vic, CEIP Pompeu Fabra d’Anglès i CEIP Mestre Andreu de Sant Joan de les Abadesses.

Comencen els treballs de millora i manteniment de les ribes del Ter i el Freser

2010-08-21T10:49:00.002+01:00

Entre finals d’aquest mes i principis de setembre es començaran els treballs de neteja i condicionament de les lleres del Ter i el Freser. Un projecte que parteix de les propostes rebudes dels diferents ajuntaments que formen part del Consorci Alba-Ter i de la redacció del projecte “Actuacions de millora i manteniment de les ribes del Ter i el Freser 2010”.

S’actuarà a les poblacions de Ribes de Freser, Ripoll, Sant Joan de les Abadesses, la Cellera de Ter, Bescanó, Girona, Sarrià de Ter, Verges i la Tallada d’Empordà. El 80% del finançament prové de la convocatòria oberta per la Diputació de Girona amb l’Obra Social ‘la Caixa’ i el 20% restant l’assumeixen els ajuntaments.

Una dotzena d'escoles urtitlizen "El Tresor del Ter" a classe

2010-03-13T13:06:00.001Z

El Consorci Alba-Ter continua col·laborant amb les escoles de la conca del riu deixant en préstec el llibre “El tresor del Ter”
Aquest curs acadèmic 2009-2010 el Consorci Alba-Ter ha posat a disposició de les escoles de la conca del riu Ter el llibre juvenil d’aventures “El tresor del Ter” (CCG edicions, Col·lecció Quaderns de les 7 Sivelles) escrit per Xavier Margenat i editat pel Consorci el 2006. La finalitat és que els joves coneguin el riu i descobreixin els diferents elements naturals i culturals que es poden trobar al llarg del seu curs de forma amena i divertida. El llibre va adreçat a nens i nenes d’entre 10 i 12 anys i es poden trobar exercicis –amb les solucions- a la pàgina web de l’autor http://eltresordelter.blogspot.com
El Consorci ofereix a les escoles un màxim de 20 exemplars durant un període d’un mes amb l’objectiu que el llibre pugui arribar a un bon nombre d’alumnes de primària. Fins ara “El tresor del Ter” l’han sol·licitat una desena d’escoles del llarg del riu. El llibre ja ha estat al CEIP Segimon Comas de Sant Quirze de Besora, al CEIP Carme Auguet de Girona, al CEIP Doctor Sobrequés de Bescanó, al CEIP Vall del Ges de Torelló, a l’escola Salesiana de Ripoll i al CEIP El Pla de Salt. Actualment es troba en préstec o properament estarà a les escoles CEIP Doctor Robert de Camprodon, CEIP Vilanova de Sau, CEIP El Rocal de Montesquiu, CEIP Andersen de Vic, CEIP Montjuïc de Girona i al CEIP Pompeu Fabra d’Anglès. D’aquesta forma, els alumnes també coneixen el Consorci Alba-Ter i les activitats que porta a terme.
El protagonista del llibre és en Joan, que amb un vell plànol que li va donar el seu besavi recorre tot el riu Ter, des dels Pirineus fins a l’Empordà, cercant el tresor del famós bandoler Serrallonga, avantpassat seu. En el seu viatge es farà amic de l’avi Benet, un vell rodamón rondallaire, coneixedor de les llegendes de cada poble. En Benet l’ensenyarà a descobrir el riu, amb el seu entorn i els animals que hi habiten. D’ells també aprendrà el valor de l’amistat i junts viuran un munt de divertides i emocionants aventures durant aquest viatge al llarg del Ter, en la recerca del tresor.

Plantada d'arbres a les Deveses de Salt

2010-02-24T20:25:00.001Z

Aquest proper diumenge 28 de febrer el Club Tramuntana organitza novament la Plantada d'Arbres a les Deveses de Salt amb amb la col·laboració de l’Ajuntament saltenc, amb la finalitat de recuperar el bosc de ribera de les ribes del Ter.

Es plantaran una cinquantena d'arbres (14 roures martinencs, 9 àlbers, 5 aurons blancs, 5 avellaners, 5 arços blancs, 3 aladerns falsos, 3 aladerns, 3 pollancres i 3 sauquers). El lloc serà a uns 200 metres Ter amunt de l'embarcador del pla dels Socs.

Ens trobarem a les 10 h del matí al Pla dels Socs. A les 11:00 farem mitja part, amb un esmorzar al Pla dels Socs. L'hora prevista d'acabar l'activitat serà a les 13 h.

Des del 1997, ja fa 13 anys, el Club Tramuntana ve organizant, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salt, un seguit d'iniciatives encaminades a la recuperació de l'Aiguamoll del Veïnat i les ribes del Ter.

Elogis d'un alumne de Celrà

2010-02-01T16:19:00.007Z

Fa uns dies vaig descobrir casualment el bloc "Tot sobre llibres i pel·lícules", fet per Adrià Mir, un alumne de l'escola l'Aulet de Celrà. No el conec ni sé quin curs deu fer, però em va fer una gran il·lusió trobar en el seu bloc una crítica tan excel·lent sobre El Tresor del Ter. Tan m'han agradat els seus comentaris sobre el llibre, que reprodueixo l'article acontinuació. Gràcies Adrià pel teu escrit!

"El tresor del Ter és un llibre que va escriure el saltenc Xavier Margenat l'any 2006. A l'escola l'Aulet de Celrà van representar-lo amb una obra feta pels tres cursos de quart de l'any passat.
Va d'un nen que té la mare malalta i que la seva família és pobra, no tenen diners per portar a la seva mare a l'hospital. Al cap d'uns quants dies s'assabenta de què hi ha un tresor al riu Ter a l'Estartit i un dia se'n va de casa en busca del tresor. Viu una gran aventura amb l'avi Benet, un vell pagès que el troba a Sant Joan de les Abadesses. És un llibre per totes les edats, hi una historia que quan comences a llegir-la no pots parar sembla que tú siguis dintre el llibre jo el tinc i m'el estic llegint, us el recomano. aquest és un llibre que si t'el llegeixes et venen ganes de fer el que fan els personatges, és un llibre que té trossos sentimentals, de por (molt pocs) i trossos més de felicitat, un llibre així no es pot trobar en molts de llocs, ja llibres quev estan bé però aquest és un dels millors llibres que m'estic llegint, i a més a més a darrera el llibre hi ha tots els llocs per on passa per anar a trobar el tresor. quan el llegiu si és que el llegiu us divertireu molt perquè és una molt bon llibre per llegir."

Adrià Mir

L'Ajuntament de salt vol recuperar el camp de l'Illa

2010-02-01T15:55:00.003Z

L'Ajuntament de Salt està portant a terme una sèrie de treballs per recuperar el Camp de l'Illa, al Parc de Les Deveses. Un primer objectiu d'aquest projecte, que s'ha finançat amb amb el suport de la Diputació de Girona i de l'obra social de "La Caixa", és l'eliminació de l'antic circuit de motocros i també d'aguns camins interiors, i, per altra banda, senyalitzar-ne un de sol, que voreja el Camp de l'Illa a través del Camí Vora Ter. Aquest primer objectiu ja està molt avançat.

Amb aquesta actuació es pretén dirigir els visitants a les zones menys vulnerables, i limitar així l'accés a les àrees més delicades. Amb aixó s'intenta restaurar i millorar hàbitats oberts de zones de boscos de ribera i zones inundables per afavorir les espècies que hi viuen. També es vol afavorir la connectivitat entre espais naturals i fomentar el corredor natural del Ter mig.

Medi Ambient anuncia un calendari per reduir el transvasament del Ter a la meitat en sis anys

2009-07-04T19:00:00.003+01:00

El conseller de Medi Ambient, Francesc Baltasar, va anunciar el passat 3 de juliol un calendari per reduir el transvasament del Ter cap a Barcelona. L'objectiu final és que el 2015 es transvasin 75 hm³ a l'any menys que en l'actualitat, de manera que es desviï cap a l'àrea metropolitana de Barcelona només la meitat del cabal previst en la llei del 1959. La primera fase del retorn d'aigua es completaria el 2010, i permetria augmentar el cabal mínim ecològic que circularà pel riu durant tot l'any.

El govern ara s'ha marcat tres escenaris d'aquí al 2015. Entre aquest any i el que ve, i un cop la dessalinitzadora del Prat s'hagi anat posant en marxa, la previsió és de disminuir el transvasament 40 hm³ a finals del 2010; 20 hm³ més fins al 2012; i 15 més al 2015. Això deixaria el transvasament cap a Barcelona en una xifra de 115 hm³ l'any com a objectiu final, la meitat aproximadament del màxim que permet la llei del Ter. Habitualment, es porta a Barcelona una quantitat superior als 200 hm³/any.

Baltasar va remarcar el que diu la llei del 59: la prioritat del Ter és l'abastament a Girona i la Costa Brava; en segon lloc, la garantia d'aigua per als regants, i en tercer lloc, el manteniment del cabal ecològic. «Tot això va al davant de portar aigua a Barcelona, i com que ara entren nous recursos hídrics al sistema, estem en disposició de tornar cabal», va dir.

Tot plegat anirà acompanyat d'un augment del cabal ecològic mínim, que se situarà entre els 2,96 i els 4,81 m³ per segon en funció de l'època de l'any, si bé es podran rebaixar aquestes quantitats en cas de sequera. Les mesures, que fins ara eren de 3 m³/s, es prendran al Pasteral en comptes del Pont de la Barca de Girona, com es feia fins ara.

Baltasar va presentar la proposta a una vintena de representants d'ajuntaments, del Consorci Alba-Ter i de la Cambra de Comerç. En general, els representats d'aquestes entitats ho van trobar molt positiu. Francesc Camps, president del Consorci Alba-Ter i de la Plataforma del Ter, va afirmar que, un cop s'està d'acord en els objectius, ara s'ha de parlar «de la lletra petita», i de temes a millorar, com ara no incloure l'aigua de reg en els cabals ecològics. Camps va apostar per acordar entre les parts els termes definitius de la proposta.

Adaptació teatral d'El Tresor del Ter

2009-06-07T15:13:00.006+01:00

El teatre té un pes molt important en el CEIP L'Aulet de Celrà. Aquest curs, els alumnes de cicle mitjà d'aquest escola han fet una adaptació teatral lliure d'El Tresor del Ter i l'han representat amb tres parts. Ha estat una experiència molt positiva i una altra manera d'ajudar als nens a descobrir els tresors del nostre riu i de la nostra cultura.

Des d'aquí volem felicitar als joves actors i també a l'escola, per aquesta iniciativa.

El Ter no absorbeix les aigües residuals Gironines perquè li falta cabal

2009-06-07T15:04:00.002+01:00

Un estudi ambiental explica les conseqüències que fan que el riu Ter no absorbeixi les aigües residuals de Girona, és degut a la manca de cabdal del riu. Aquest fet provoca un impacte directe sobre l’ecosistema fluvial i, a més, expliquen que s’ha incomplert reiteradament “la Llei del Ter de 1959″. Un estudi ambiental, que has estat elaborat per la Plataforma del Ter, juntament amb enginyers i biòlegs, analitza les conseqüències derivades per la manca de cabal del riu Ter. Aquest informe arriba a la conclusió de que la qualitat de l’aigua està “notablement afectada” després de passar per la capital gironina a causa de la “manca de cabal” i pels “abocaments insuficientment sanejats”. En més d’un cop, han repetit que el Ter aguanta un “transvasament sostingut” des de l’embassament del Pasteral, que fa que el 75% de l’aigua dels grans embassaments –Pasteral, Susqueda i Sau- se’n vagi cap a la ciutat de Barcelona. Les dades que ha subministrat l’empresa pública Aigües Ter-Llobregat, diuen que en els últims 10 anys es contempla una tendència creixent del volum derivat fora de la conca, fet que reflecteix que la situació dels cabals al riu Ter tendeix a empitjorar, indica la primera part del document. El Ter, passat la ciutat de Girona, es veu afectat per la incapacitat de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals de Girona. Segons l’estudi, l’aigua del riu gironí, es troba en un estat “mediocre” i “dolent”. Fet que es podria solucionar amb la recuperació dels cabals del riu.

Adrià Rodríguez - lanovadigital.com

Xavier Margenat en el Menú de l'Escriptor

2009-05-06T20:26:00.003+01:00

Aquest dijous, 7 de maig, Xavier Margenat parlarà de blocs a la Bilblioteca de Sarrià de Ter.
Aquesta xerrada forma part del cicle de conferències d'El Menú de l'Escriptor, que organitzen les biblioteques de Salt, Girona i Sarrià. Es pot consultar el programa d'enguany en el bloc http://elblocdelmenu.blogspot.com/.

Xavier Margenat parlarà sobre el seu bloc http://eltresordelter.blogspot.com/, que fa referència a la seva novel·la juvenil i conté exercicis sobre el llibre per a les escoles, a més de notícies sobre el Ter.

També, en aquesta conferència, Xavier Margenat farà la presentació del bloc lanovadigital.com, versió digital de la revista de La Nova. Lanovadigital.com és fruït d'un taller de periodisme per a joves, realitzat en el Club Tramuntana, de Salt. Aquesta revista digital, conté una secció de vídeo, batejada com lanovaTV, una televisió realitzada i protagonitzada per nens, en el taller de vídeo del Club Tramuntana.

ÈXIT EN LA PLANTADA D'ARBRES A LES DEVESES DE SALT

2009-03-22T14:24:00.002Z

UNES 70 PERSONES HAN PARTICIPAT EN LA PLANTADA ORGANITZADA PEL TRAMUNTANA

Enguany s'ha incrementat el nombre de participants de la Plantada d'Arbres a les Deveses de Salt organitzada pel Club Tramuntana amb amb la col·laboració de l’Ajuntament saltenc, aquest diumenge 15 de maig. Han participat més de 70 persones i ha comptat amb l'assistència del regidor de medi ambient de l'Ajuntament de Salt, Antoni Gomez.

S'han planta uns seixanta arbres i arbustos de bosc de ribera (àlbers, freixes de fulla petita, aurons blancs, avellaners, sauqüers, roures martinencs, arços blancs, saules i sanguinyol ). El lloc ha sigut a uns 150 metres Ter amunt de l'embarcador del pla dels Socs, on es va treure bassalt per fer la resclosa, prop del riu.

Aquestes actuacions van començar l'any 1997, fa 12 anys, amb la neteja de l'aiguamoll del Veinat. Des d'aleshores, el Club Tramuntana ve organizant, any rere any, un seguit d'iniciatives encaminades a la recuperació de l'Aiguamoll del Veïnat i les ribes del Ter, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salt.

Estudiants de la UdG presenten uns estudis sobre els recs històrics del Baix Ter

2009-03-11T16:06:00.003Z

El 18 de febrer passat els alumnes dels màsters en Ciència i Tecnologia de l’Aigua i en Medi Ambient de la Universitat de Girona van presentar al públic els resultats del projecte “Valorització dels recs històrics del Baix Ter: nous usos, noves oportunitats”, que han realitzat sota la coordinació de la doctora en geografia humana Anna Ribas.

El projecte, que ha rebut el suport del Consorci Alba-Ter sobretot pel que fa a l’aportació de documentació, ha consistit a fer una diagnosi sobre l’estat actual dels recs històrics de Sentmenat (marge esquerre del Ter) i del Molí de Pals (marge dret) des del punt de vista de la diversitat de funcions que tenen per, a continuació, proposar-ne nous usos i funcions. Un treball molt valuós i aplicable a la realitat, ja que s’emmarca en la futura desaparició de la funció de reg d’ambdós elements per la posada en marxa d’un projecte de canalització dels regadius que millorarà l’eficiència del reg agrícola a la plana del Baix Ter.

Els alumnes van donar rellevància a la preservació del patrimoni natural i cultural dels recs i van proposar, per exemple, aprofitar aquests valors per crear itineraris que els divulguin. També van ressaltar la gran funció social d’uns recs històrics que han abastit els regants del Baix Ter des del segle XVI fins a l’actualitat.

Els resultats del projecte, que s’ha realitzat durant dos mesos, es van presentar en forma d'exposició en un acte que va tenir lloc al Museu de la Mediterrània-Can Quintana de Torroella de Montgrí.

(Extret de www.albater.org)

Plantada d'Arbres a les Deveses de Salt

2009-03-11T15:41:00.004Z

Aquest proper diumenge 15 de maig el Club Tramuntana organitza novament la Plantada d'Arbres a les Deveses de Salt amb amb la col·laboració de l’Ajuntament saltenc.

Es plantaran una trentena d'arbres (àlbers, freixes de fulla petita, aurons blancs, avellaners, sauqüers, roures martinencs i arços blancs). El lloc serà a uns 150 metres Ter amunt de l'embarcador del pla dels Socs, on es va treure bassalt per fer la resclosa.

Ens trobarem a les 10 h del matí al Pla dels Socs. A les 11:00 farem mitja part, amb un esmorzar al Pla dels Socs. L'hora prevista d'acabar l'activitat serà a les 13 h.

Des del 1997, el Club Tramuntana ve organizant, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salt, un seguit d'iniciatives encaminades a la recuperació de l'Aiguamoll del Veïnat i les ribes del Ter.

Aprovació de la Declaració del Ter

2009-01-06T15:25:00.002Z

En l’assemblea general del Consorci Alba Ter del dia 13 de desembre es va aprovar la Declaració del Ter, que va ser llegida posteriorment per clausurar l’acte de commemoració del desè aniversari de l’ens. Un document elaborat arran d’aquesta dècada de treball per apropar els pobles i la seva gent al riu, contribuint a recuperar el patrimoni fluvial, cohesionant el territori, difonent els valors de l’espai fluvial, creant i dinamitzant la Ruta del Ter i sensibilitzant i educant sobre el riu. Un full de ruta de les intencions futures d’Alba-Ter tenint en compte la tasca ja feta i la molta que queda per fer.

Entre d’altres, en el document es parla de l’aposta del Consorci per:

. Demanar i reclamar un cabal just per al riu, sense obviar la solidaritat cap a altres territoris.
. Vetllar per la conservació de l’estat ecològic del riu i de les seves espècies de fauna i flora, així com per la protecció del patrimoni cultural del Ter, procurant i dinamitzant un desenvolupament econòmic, social i cultural compatible amb aquesta salvaguarda.
. Reforçar la cohesió i compromís unitari amb el riu, sense malmetre la identitat de tots i cadascun dels pobles que s’emmirallen a les seves aigües i també dels que formen part de la conca del riu Ter.

Aprovació d'augmentar el cabal del Ter

2009-01-06T15:17:00.002Z

La Comissió de desembassament del Ter va aprovar aquest desembre augmentar el cabal del Ter de dos a tres metres cúbics per segon des de la presa del Pasteral fins a la seva desembocadura a Torroella de Montgrí. Aquesta mesura s'ha pres després que les darreres pluges hagin millorat la capacitat dels embassaments situats en el curs del riu i, com a conseqüència, també de l'aixecament de les restriccions en el sistema Ter-Llobregat, aprovat dimarts pel Govern. La mesura l'executarà l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) que també integra la comissió, que es va fer ahir al migdia a Barcelona.

(...) El representant de l'Ajuntament de Girona a la comissió, Enric Pardo, va dir que passar de dos a tres metres cúbics i que els embassaments deixin anar més aigua és una "millora substancial". No obstant això, va explicar també que ha deixat palès a la comissió el malestar del consistori i d'altres associacions de regants i ajuntaments del territori perquè, tot i l'augment de cabal, el Ter no arriba als mínims fixats pel Pla sectorial de cabals mínims, aprovat per la Generalitat.

Aquest pla fixa uns mínims que van dels 3,8 metres cúbics per segons als 4,6 metres, segons l'època de l'any. "No podem parlar que siguem en una fase de normalitat quan el riu està en una situació de dèficit des de fa temps i això perjudica els aqüífers", va indicar Pardo que va demanat a l'ACA que augmenti encara més el cabal del riu perquè ecològicament no n'hi ha prou i cal carregar els aqüífers després del llarg període de sequera. (...)

Podeu veure la notícia entera al Diari de Girona http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008121900_3_304791__Comarques-Comissio-aprova-apujar-tres-metres-cubics-segon-cabal

Un observatori de l´Estat creu que l´aigua es paga massa barata

2008-10-10T22:04:00.002+01:00

L'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) no és l'única que opina que els consistoris cobren l'aigua massa barata. En un informe de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE) -òrgan que depèn del Ministeri de Medi Ambient, la Fundació general de la Universitat d'Alcalà i la Fundació Biodiversitat-, s'assenyala que els preus de l'aigua procedent dels rius Ter i Llobregat es troben "molt per sota del seu cost real", de manera que una revisió de taxes és la seva "assignatura pendent". També assenyala la "descoordinació institucional" (especialment entre els diferents departaments de la Generalitat) com el problema més gran que existeix al Ter, i que també afecta els problemes de contaminació de les aigües subterrànies.

L'informe porta per títol Aigua i sostenibilitat. Sostenibilitat de les conques, i dedica un capítol a analitzar l'estat dels rius que abasteixen l'àrea metropolitana de Barcelona, és a dir, bàsicament el Ter i el Llobregat.Pel que fa a la situació del riu gironí, l'observatori és molt clar: la pressió sobre els sistemes subaquàtics que produeix el consum d'aigua per part de Barcelona és "molt significativa". En aquest sentit, assenyala que la conca gironina es dedica "gairebé en exclusiva" a abastir Barcelona, de manera que el curs baix del Ter només rep "el 20 o el 30% de tota l'escorrentia generada a la seva conca en un any normal i, en un any sec, molt menys".

En aquest sentit, l'estudi també fa un repàs a la història: segons recorda, les aportacions de la capçalera del Ter es deriven cap a la regió de Barcelona a raó d'entre 6 i 8 metres cúbics per segon (m3/seg), que teòricament només eren una petita part del cabal del riu a mitjans dels anys 60, ja que aquest se situava llavors en 20 m3/seg. Però ara, indica l'OSE, el cabal del riu és menor i per tant les seves derivacions s'acosten a les aportacions naturals del riu en anys secs. Així doncs, el cabal que porta el riu és "insuficient" per a la seva funcionalitat ecològica, i considera que aquesta situació ha empitjorat amb els anys i preveu que ho seguirà fent.

A l'hora de buscar un responsable de tot això, l'observatori creu que la descoordinació institucional hi té molt a veure. I com a mostra, un botó: segons assenyala, durant l'any que ha estat en vigor el Decret de Sequera el Departament de Política Territorial i Obres Públiques (Dptop) ha continuat planificant més població al voltant de Barcelona, mentre que Agricultura ha anat incorporant més regadius a altres àrees de Catalunya. Així doncs, considera que la falta de coordinació entre les diferents administracions "és segurament el problema més gran que existeix".Aquest descens del cabal té, a més, conseqüències mediambientals. Segons indica l'informe, la manca d'aigua al curs baix del Ter (especialment a l'estiu) ha afavorit l'aparició d'espècies exòtiques, tant de peixos com d'altres organismes, així com plagues com la de la mosca negra, la qual cosa obliga, en alguns moments, a utilitzar insecticida. L'OSE també alerta que, si no s'hi posa remei, la situació empitjorarà amb el canvi climàtic.

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008100900_3_291547__Comarques-observatori-lEstat-tambe-creu-laigua-paga-massa-barata

Crien en el terme de Girona dues espècies després de 20 anys

2008-09-10T19:04:00.006+01:00

El darrer informe de l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona revela que dues espècies d'ocells han criat al terme municipal de Girona després de pràcticament vint anys de no fer-ho. Les observacions a la zona del Ter de Fontajau han permès detectar dues parelles amb cries de cabussets (Tachybaptus ruficollis) a Fontajau el mes de juliol de 2008. També s'ha observat una parella d'exemplars de martinet menut (Ixobrychus minutus) amb comportament "que fa sospitar que tinguin pollets al mes de juliol de 2008".

Aquestes dues espècies són "estrictament protegides per convenis europeus i normatives autonòmiques". El martinet menut, a més a més, segons una directiva europea és una "espècie d'interès comunitari i objecte de mesures especials pel que fa a la conservació dels seus hàbitats". No necessiten molta aigua, però sí que es mantingui neta i que hi hagi un entorn natural també favorable. El responsable de l'anellament científic de l'Ateneu, Carles Pibernat, explica que des de fa aproximadament vint anys no es té constància de cap naixement d'aquestes dues espècies a Girona. Per fer-ho, és necessari que hi hagi molta tranquil·litat.

L'informe de l'Ateneu també explica els anellament que s'han fet del gener al març d'aquest any a la zona del bosc de Can Salvatella. En total s'han atrapat 433 ocells de dinou espècies diferents, dels quals 371 s'han anellat (perquè encara no ho estaven). Pel que fa a l'Illa del Ter, durant l'abril, es van anellar 181 ocells, del total de 281 capturats, de 31 espècies diferents. Un centenar ja ho estaven d'altres ocasions i han tornat a ser atrapats després de ser alliberats un cop tenien l'anell. En total s'han celebrat set jornades d'anellament en els dos punts. També hi ha hagut quatre sessions de seguiments d'amfibis a l'Illa del Ter i dues de papallones nocturnes al mateix indret.

(Notícia del Diari de Girona)

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008090500_2_285415__Girona-Detecten-dues-especies-docells-criat-Girona-despres-anys

Martinet Blanc

2008-07-31T16:46:00.004+01:00

Fotografia d'un Martinet Blanc (Egretta garzetta) a les aigues de l'Onyar, prop del Pont de Pedra.

Foto desdibuix http://www.flickr.com/photos/desdibuix/

La Plataforma del Ter portarà L'ACA als jutjats

2008-07-31T16:26:00.003+01:00

La Plataforma del Ter portarà l'ACA (Agència catalana de l'Aigua) als jutjats per incomplir la llei de 1959 sobre el transvassament d'aigua del Ter a Barcelona i el cabal mínim, i reclama al jutge que com a mesura cautelar ordeni a Medi Ambient el retorn de l'aigua al riu.

Podeu llegir la nóticia a:

http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008073100_3_279517__COMARQUES-Plataforma-porta-lACA-jutjats-reclama-torni-laigua-mesura-cautelar

El Consorci del Ter presenta un projecte transfronterer

2008-07-31T16:14:00.008+01:00

El Consorci presenta el projecte “Taller transfronterer de l’aigua II” a la convocatòria d’ajuts europeus Interreg IV Transfronterer

Després de les bases posades en el Taller transfronterer de l’aigua, projecte cofinançat pel programa Interreg IIIA i dut a terme durant el període 2002-2006, el Consorci Alba-Ter i els socis francesos que hi van participar han decidit donar-li continuïtat presentant un projecte al programa Interreg IV Transfronterer.

Els tres socis que volen repetir experiència de treball comunitari són el Pays Pyrénées-Mediterranée, que serà novament el cap de fila; el SIVU (Syndicat Intercommunal de Gestion et d’Amenagement) du Tech i el Consorci Alba-Ter, dues entitats que gestionen temes similars al voltant d’un eix fluvial (el riu francès Tech i el català Ter respectivament).

L’objectiu del projecte presentat és consolidar el primer taller, que va establir els mecanismes necessaris per facilitar la transferència de metodologies i tecnologies entre els dos organismes transfronterers al voltant del patrimoni natural. En la segona part del taller, que durarà tres anys (2009-2011), s’hi afegirà la valorització del patrimoni cultural vinculat a l’aigua.

Llegiu l'article complet a:

http://www.albater.org/index.php?Lang=catala&Page=infoter&yearIDi=2008&monthIDi=6&iddocument=388

Nova manifestació per reclamar el retorn del cabal del Ter

2008-05-26T20:05:00.002+01:00

La Plataforma del Ter organitzarà una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn de cabal del riu

ORIOL MAS. EL PUNT 22-05-08)
L'oblit constant i la manca de solidaritat amb el transvasament del Ter cap a Barcelona no ha fet més que multiplicar la pressió sobre un riu que, com han explicat els experts aquests últims mesos, ja no dóna més de si. La quasi absència de cabal del Ter està afectant el paisatge, els aqüífers, els abastaments municipals, la salut ecològica i les activitats econòmiques, com la pagesia, la indústria i el turisme. Uns problemes que la sequera actual no ha fet més que evidenciar. Tot plegat, sumat a la sacralització de l'Ebre i la política de gestió de l'aigua del país, ha acabat d'encendre totes les alarmes. La Plataforma del Ter, que aglutina una vuitantena entitats i administracions, està preparant una manifestació el 14 de juny a Girona per reclamar el retorn d'aigua al riu.

Si no hi ha res de nou, aquest divendres l'assemblea de la Plataforma del Ter aprovarà la convocatòria de la manifestació. Això vol ser un pas més en la reclamació que l'entitat ha anat fent reiteradament per reduir el transvasament cap a Barcelona, i per garantir el compliment de les lleis i els cabals mínims que ha de portar el riu. «Volem que s'acabi la situació dramàtica i injusta del Ter.» Així s'expressava ahir el president de la plataforma, Francesc Camps, que qualifica la situació actual d'«insostenible», i l'atribueix a una mala gestió de l'aigua a Catalunya: «s'ha de fer una política d'aigua per a tot el país i no només per a una part de Catalunya. Volem un autèntic debat de l'aigua».

La incertesa dels pagesos de l'entorn del Ter de si tindran aigua aquest estiu, l'obligació de molts pobles de connectar-se a la xarxa de subministrament d'aigua per la salinització de pous o la mort de centenars de peixos són alguns dels problemes que han aparegut les últimes setmanes per la poca aigua que porta el riu a partir del Pasteral. Més d'un 50% del seu cabal es transvasa a Barcelona, i en canvi habitualment el riu no té prou força per trencar la sorra de la platja de l'Estartit i desembocar al mar. Els 1,48 m³/s que el Ter portava a Girona divendres passat contrasten amb els 502 m³/s de l'Ebre a Tortosa o els 74,5 del Segre a Serós, unes comparatives que es repeteixen durant l'any i que són la base de les queixes de moltes entitats del Ter per proposar un debat de l'aigua d'àmbit català.

El primer intent de transvasament del Ter cap a Barcelona data del 1584

2008-05-26T19:55:00.002+01:00

Notícia de EL PUNT (23-05-08):

El projecte es va materialitzar el 1959, però els projectes es van succeir durant els segles XIX i XX

ORIOL MAS. El transvasament del Ter és una realitat des que el 1959 es va fer la canonada del Pasteral per portar aigua cap a Barcelona des dels embassaments de Sau i Susqueda. Però els projectes per enviar aigua per a l'abastament de Barcelona vénen de molt més lluny. Del primer del qual s'ha trobat documentació és del 1584, quan el conseller en cap Pere Ferreres ja va proposar el desviament d'aigua de Sant Quirze de Besora (Osona) al riu Besòs. Des d'aleshores, s'han succeït al llarg dels segles XIX i XX diversos projectes, cadascun més ambiciós que l'anterior, fins a arribar als 8 m³/s actuals. La materialització del transvasament va provocar als anys 50 les queixes de la societat gironina, i la Diputació ja va advertir que a finals de s.XX no hi hauria prou aigua per a tots.

1584. El conseller en cap de Barcelona Pere Ferreres va estudiar la possibilitat de portar aigua des de Sant Quirze de Besora fins al Besòs, però les dificultats tècniques i econòmiques van fer descartar el projecte. Aquesta és la primera documentació que hi ha referent al transvasament del Ter. Després d'aquest primer intent, no es té constància de cap més projecte fins al 1868, quan Eusebi Pons va presentar una proposta de fer un embassament a Sant Quirze de Besora i portar 1 m³/s fins a Barcelona. La proposta es va denegar, però el 1882 Manuel Duran va insistir en el projecte, elevant el transvasament a 2 m³/s i fent quatre embassaments a les Guilleries. Manuel Bertrand va fer una altra proposta el 1910, el mateix any que Horacio Echevarrieta i altres en proposaven un de 2,5 m³/s, i tots dos amb canals de poc més de 100 quilòmetres per portar l'aigua a Barcelona. Tots els projectes es van descartar, fins que la Generalitat de Catalunya, el 1935, va estudiar un desviament de 6 m³/s des d'una presa a Sau, per abastir Barcelona i regadius al Vallès. El transvasament, tal com l'entenem avui en dia, anava prenent forma. El creixement de Barcelona i unes sequeres a finals dels 40 van ajudar a materialitzar-lo definitivament. El 1950 l'enginyer Joan M. Compte Guinovart elabora un projecte amb un gran pantà a Sau i un de més petit a Susqueda, per derivar 7 m³/s a Barcelona. Quatre anys més tard, el Ministeri d'Obres Públiques va aprovar l'avantprojecte final, que preveia portar 12 m³/s i fer Sau i Susqueda. Al final, les pressions del territori van fer reduir la xifra als 8 m³/s, però el transvasament ja era una realitat. Va començar el 1959.

1800 llibres venuts en un any

2008-05-20T19:46:00.005+01:00

Un any després de la publicació d'El Tresor del Ter, s'han venut 1800 llibres. Per a mi ha estat una sorpresa, tenint en compte que és el meu primer llibre publicat i que no ha comptat amb campanyes publicitàries.

També voldria destacar els 500 llibres comprats el passat Nadal per Aigues Ter Llobregat.

Finalment volia informar que El Tresor del Ter està entre els llibres més votats del concurs El Setè Cel, organitzat per l'Ajuntament de Salt. D'entre els deu més votats, se'n triaran cinc, els quals es presentaran a un jurat, qui decidirà l'obra guanyadora. Haurem d'esperar a la segona quinzena de juny per saber-ne el resultat.

Voldria agrair a tots els que n'han fet propaganda als seus amics i que m'han donat suport.

Manifestació per reclamar el retorn de l'aigua del Ter

2008-04-14T20:02:00.003+01:00

Notícia publicada al Diari de Girona (14-04-2008):

J. Bohigas/EP/ACN, La Cellera.Unes 200 persones es van manifestar ahir al Pasteral -que pertany a municipi de la Cellera de Ter- per reclamar el "retorn" de l'aigua del Ter cap a les comarques de Girona. Segons van explicar els afectats, l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA) va entregar dijous als regants del Baix Ter una previsió de desembassament en què no els destina cabal des d'abril i fins al pròxim mes de setembre. També segons els regants, l'ACA va explicar que hi ha previstes mesures alternatives que, de cap de les maneres, satisfan els afectats. La protesta, que va ser convocada per les citades comunitats de regants, Unió de Pagesos (UP) i Joves Agricultors i Ramaders de Catalunya (JARC), va tallar la carretera C-63 abans de que es fessin uns parlaments reivindicatius. Els organitzadors van incidir en les conseqüències de l'actual sistema de transvasament -trencament de l'ecosistema, implicacions econòmiques en els empresaris agrícoles del territori...- anunciant la "mort" del riu Ter.(...)"
Podeu trobar la notícia completa al següent enllaç:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2008041400_3_259490__COMARQUES-regants-Baix-queden-sense-cabal-dara-fins-setembre

58 institucions i entitats demanen el retorn de l'aigua del Ter

2008-03-25T19:49:00.001Z

Ja són 32 els ajuntaments, consells comarcals i la Diputació de Girona que han aprovat la moció del Ter, 26 les entitats que o bé han subscrit el Manifest en defensa dels drets del riu o bé donen suport a la Plataforma del Ter i 16 els municipis que han sol·licitat, i fins i tot alguns ja llueixen, la pancarta sota el lema "Necessitem l'aigua. Defensem el Ter". Llegiu la notícia publicada pel Diari de Girona (18-03-08)

Nous blocs sobre el Ter

2008-03-25T19:36:00.002Z

El Consorci Alba-Ter forma ha creat un bloc sobre la Plataforma del Ter (http://plataformadelter.blogspot.com) i l'Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha creat el de l'Observatori del Ter (http://observatoridelter.blogspot.com) per tenir les últimes dades i notícies sobre l'estat del riu i les preocupacions del territori.

El Club Tramuntana planta arbres de ribera a les Deveses

2008-02-13T15:42:00.010Z

Una cinquantena de persones han assistit el diumenge 17 de febrer a la plantada d’arbres al parc de les Deveses de Salt, organitzada pel Club Tramuntana amb la col·laboració de l'Ajuntament de Salt.

S’han plantat una trentena d'arbres i arbustos propis de bosc de ribera (freixes de fulla petita, àlbers, gatells, pollancres, avellaners i saüquers) per reforestar el bosc d'un tram de les ribes del Ter.

La plantada s’ha fet de 10h i 13h del matí. A les 11:30 h s’ha fet una mitja part, on s’ha invitat els participants a un esmorzar al Pla dels Socs. L’acte ha comptat amb l’assistència del tinent alcalde de Salt, Joan Boada, i el regidor de medi ambient, Toni Gomez, i la regidora Maria Quer.

Des de fa 11 anys el Club Tramuntana ve organitzant anualment la plantada i neteja de l’aiguamoll del Veïnat i les ribes del Ter. El primer acte que es va organitzar va ser una profunda neteja de l’Aiguamoll del Veïnat el febrer de l’any 1997, per recuperar aquella zona, aleshores convertit en un abocador.

La conca del Ter entra en excepcionalitat 2

2008-02-05T16:55:00.000Z

Foto de la presa de Colomers

DdeG, Girona.
Les precipitacions caigudes durant els últims dos dies a les comarques gironines han estat molt ben rebudes, però no han resultat suficients per pal·liar la situació de sequera i per això el sistema del Ter-Llobregat va entrar ahir en la fase d'excepcionalitat 2. A la pràctica, això vol dir que es prohibeix als ajuntaments destinar aigua potable a usos que no siguin l'abastament domèstic (piscines, reg de jardins, activitats lúdiques, etc.). També s'extremen les mesures de gestió dels recusos i l'aprofitament de les aigües subterrànies per tal de descarregar la demanda sobre els embassaments.

En aquest escenari, s'ha establert que els volums d'aigua embassada destinables als regadius del Baix Ter es redueixin significativament fins a convertir-se en dotacions de supervivència d'arbrat. D'altra banda, l'aigua destinada a cabals circulants aigües avall del sistema d'embassaments del Ter-Llobregat es reduirà fins als valors mínims però sempre garantint que siguin suficients, amb l'objectiu de mantenir la continuïtat hidràulica que possibilita la vida piscícola. A més, l'ACA està estudiant reforçar aviat aquests cabals circulants del riu Ter aigües avall del Pasteral amb aportacions d'aigua dels aqüífers de la zona que presenten un bon estat de reserves.

Les últimes precipitacions Aquesta nova excepcionalitat arriba després d'un cap de setmana en què s'han registrat algunes precipitacions a les comarques gironines, que han estat insuficients per millorar l'estat dels pantans. Bona part d'aquests pluges s'han concentrat al Gironès i la Garrotxa, on s'han recollit les precipitacions més importants, mentre que a les zones més muntanyoses les precipitacions han agafat forma de neu. De fet, el diumenge dia 4 es va produir una nevada impotant a la conca del Ter, però l'augment de les temperatures i els forts vents han impossibilitat la consolidació de la neu caiguda, especialment a les conques internes. Per aquest motiu, el Departament de Medi Ambient calcula que els efectes de la nevada no es traduiran en aportacions efectives fins la primavera. Mentrestant, el nivell de l'aigua recollida als embassaments continua disminuint. Sense anar més lluny, l'estany de Banyoles es trobava ahir 18 centímetres per sota de la cota zero, que és la considerada com a mitjana. El 27 de desembre, només es trobava 16 centímetres per sota, de manera que el volum va baixant a poc a poc. Això sí, segons reconeix el meteoròleg banyolí Enric Estragués, aquestes precipitacions han estat molt positives de cara als horts i la pagesia, perquè ha remullat la terra. De fet, segons apunta el Servei Meteoròlic de Catalunya, les precipitacions han caigut al lloc adient, però ho han fet de forma poc uniforme, amb un clar degradat de nord a sud. Així doncs, les comarques gironines són algunes de les zones on s'han recollit més quantitat, ja que a les comarques de Ponent i el sud de Catalunya s'han recollit quantitats realment molt minses. Sense previsions d'aigua

De moment, no hi ha cap previsió perquè la pluja torni, almenys en els propers set dies. Segons indica Estragués, torna l'anticicló i el front que ha portat l'aigua ja s'ha desfet, de manera que no s'espera un nou episodi de pluges en els propers dies.

(Diari de Girona, 5-2-07)

Neix la Plataforma de defensa dels drets del Ter

2008-02-05T16:50:00.000Z

Les comunitats de regants del Baix Ter van acordar a la Tallada d'Empordà un manifest que exigia, entre altres reivindicacions, la recuperació del cabal ecològic al riu Ter i la creació de la Plataforma pel Retorn de l'Aigua del Ter. Aquesta plataforma vol aglutinar tots els sectors gironins interessats en el riu per demanar que es respectin els seus drets.

Podeu llegir la notícia completa al diari El PUNT (27-01-08):
http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2715058

Comencen les obres de la rescolsa del Pla dels Socs

2008-02-05T16:43:00.000Z

Han començat les obres de consolidació de la resclosa del Pla dels Socs (Salt).

Aquests treballs de bioenginyeria consisteixen en:
- aport de basalt a la resclosa procedent dels munts abandonats prop del Camí Vora Ter en fer l'Autopista (només se'n treurà una part, no tot).
- buidat parcial de l'aigua de la resclosa per treballar-hi amb maquinària.
- apilat de rierencs del llit de la resclosa cap al front de la mateixa.

En la següent fase (inmediata i consecutiva) es construirà un entramat de fusta on s'insertaran estaques vives de salzes que en desenvolupar-se fixaran l'estructura.

Això ha de permetre estabilitzar la resclosa fent-la més resistent a les riuades ordinàries del Ter (ara caldria refer-la cada any, es preveu que amb la nova tècnica només calgui reparar-la cada 10 anys, de mitjana).

Els regants del Ter alerten de greus pèrdues si no es recupera el cabal

2008-01-22T20:08:00.000Z

Les comunitats de pagesos del riu no descarten mobilitzacions si no hi ha solucions amb urgència

PURI ABARCA. Girona. Els regants del Ter no s'ho poden acabar de creure. L'anunci fet per l'Agència Catalana de l'Aigua que al Baix Ter no es podrà regar almenys fins al mes de març ha encès l'alarma en un munt d'explotacions agràries de la zona. Amb més o menys intensitat, són molts els cultius que es poden veure afectats, però el que més, el de l'arròs de Pals, que s'hauria de plantar cap a finals d'abril, però que abans necessita un procés previ d'inundació dels camps. Els pagesos no descarten mobilitzacions, però el que realment reclamen és una nova política de gestió de l'aigua que posi fi a les incerteses sobre el futur del reg dels cultius.

(Extret del diari El Punt 15-01-08) Vegeu notícia complerta

Alba Ter alerta per la sequera i el poc cabal del Ter

2008-01-22T20:05:00.000Z

El Consorci Alba Ter ha demanat una reunió amb el president de la Generalitat, José Montilla, per exposar-li directament la situació crítica que viu el riu i demanar-li que es busquin solucions, a més de compromisos ferms per a la recuperació de cabal en uns terminis concrets. El consorci ha sol·licitat també intervenir en la comissió de medi ambient del Parlament per exposar la situació del riu i buscar solucions. El president del Consorci, Francesc Camps, considera bàsic concretar «el retorn de cabal al territori gironí» i assenyala que la desviació de cabal «suposa problemes amb els regadius, amb la salinització de zones, malmet boscos de ribera i fa 40 anys que se suporta».

Una tesi preveu la possible arribada de Sílurs al Baix Ter d'aquí a deu anys

2007-12-16T20:11:00.000Z

"Actualment es troben a les zones d'embassaments, com els de Sau i Susqueda"

L.Fanals, Diari de Girona

Una tesi de Joaquim Carol, de la Universitat de Girona, apunta que d'aquí a deu anys els silurs poden arribar fins al Baix Ter. Es tracta d'uns peixos ja presents a diverses conques del país, després d'haver-se introduït ara fa 30 anys a l'Ebre, i ara també se'n troben al Ter i al Llobregat. En el curs del Ter, de moment es troben als pantans de Sau i Susqueda, però a l'Ebre, per exemple, ja han començat a aparèixer en el seu curs baix. Per aquest motiu, la tesi de Carol n'ha estudiat els costums i l'impacte que genera en els ecosistemes que envaeix, preveient que d'aquí uns 10 anys puguin arribar fins i tot al Baix Ter. Tal com s'informa des de la UdG, el silur és una espècie originària de l'est d'Europa, concretament dels rius Danubi i Volga. Els exemplars adults poden arribar a tenir grans dimensions (més de dos metres de longitud) i la seva boca supera els 30 centímetres de diàmetre. Són uns grans depredadors i, segons explica l'autor de la tesi (dirigida pels doctors Emili Garcia i Lluís Zamora), s'han introduït a les conques catalanes majoritàriament de forma il·legal a través dels pescadors esportius, significant un factor de risc per als ecosistemes on s'instal·len. Segons Carol, la tesi explica com ha anat evolucionant l'espècie als rius catalans, trobant-se en aquests moments en una fase d'expansió. També s'han confirmat algunes dades que ja es coneixien, com que es tracta d'una espècie nocturna i que pot tenir un impacte sobre els altres peixos que conviuen al riu. L'estudi de Carol ha permès aprofundir en el coneixement dels costums d'aquest peix -el més gran del continent- i la seva estratègia d'aclimatació, així com també la identificació de la seva presència i les possibilitats d'expansió. Dels resultats es desprèn que és probable que d'aquí a deu anys es puguin trobar aquests grans peixos nedant pel curs baix del Ter, a prop de Girona.Altres efectes Els efectes, però, potser no només es deixaran en l'àmbit aquàtic. Segons la tesi, els silurs fins i tot poden arribar menjar parts d'ocells, de manera que també podrien tenir efectes sobre les aus de la zona. Una vegada s'han introduït els peixos al riu, indica Carol, és molt difícil eradicar l'espècie, ja que fàcilment poden saltar de l'embassament al curs natural del riu i arribar fins pràcticament a la seva desembocadura, com pot passar en el cas del Ter.Carol llegirà la tesi (que va sorgir a partir d'uns treballs previs encarregats per l'Agència Catalana de l'Aigua i el Ministeri de Medi Ambient) avui a les 11 del matí a l'Aula Magna de la Facultat de Ciències.

Extret del Diari de Girona

El cabal del Ter i un possible nou transvassament

2007-11-20T16:32:00.000Z

Sobre el crític estat actual del cabal del Ter i la notícia del possible nou transvassament de l'algua del nostre riu, copio el següent article publicat al Diari de Girona:

El Nou projecte per abastir el Maresme preocupa l'Ataneu
(9 de novembre de 2007 )

DDEG, GIRONA L´Ateneu Juvenil, Cultural i Naturalista de Girona ha expressat públicament la seva «preocupació» per l´aprovació per part del Govern de la Generalitat de les obres per a la millora i ampliació del traçat d´interconnexió de les xarxes d´abastament del nord de la comarca barcelonina del Maresme i d´Aigües Ter Llobregat. L´entitat tem que aquest nou projecte aprovat dimarts passat signifiqui una nova reducció del cabal del riu Ter, cosa que, segons l´Ateneu, podria «fer encara més difícil el compliment del Pla de cabals de manteniment i dels objectius de la Directiva Marc de l´Aigua de la Unió Europea. Segons va informar dimarts passat la Generalitat, l´objectiu d´aquest projecte és garantir la millora i qualitat de l´abastament de l´aigua a la comarca del Maresme per a l´any 2026 i que té un pressupost d´execució de 35 milions d´euros, finançats en un 85% pel Fons de Cohesió de la Unió Europea. La plataforma naturalista gironina es queixa de la manca d´informació facilitada per la Generalitat sobre aquest projecte d´abastament de la comarca del Maresme, davant de la qual cosa entén que l´obra s´aborda sense que existeixi un planejament previ i concret de reducció dels volums extrets anualment de la conca del riu Ter. Un estudi que, segons l´Ateneu, hauria garantit que no es produís un empitjorament de la situació. En desconèixer si hi ha aquest estudi, la plataforma creu que els nous consums allunyaran més la possibilitat que algun dia el Ter recuperi els cabals que li són indispensables pel seu bon estat ecològic. Així, l´Ateneu defensa el desenvolupament de noves fonts d´aigua per a l´abastament de l´àrea metropolitana de Barcelona que permetin reduirla pressió que hi ha sobre el Ter, fet que hauria de permetre millorar la situació del cabal en aquest riu i disposar «dels volums per atendre les possibles noves demandes que en el futur apareguin» a les comarques gironines.L´Ateneu portarà el pròxim dia 16 a la Cellera l´exposició sobre la diagnosi de l´estat del Ter.

També afageixo un link a un article d'en Ponç Feliu sobre el cabal del Ter:
http://www.diaridegirona.cat/secciones/noticia.jsp?pRef=2879_3_231369__Comarques-cabal-digne-ecolgic

Anellament d'ocells a les Deveses de Salt

2007-09-17T17:20:00.001+01:00

El dissabte 15 de setembre de 2007 s'ha realitzat un anellament científic d'ocells a les Deveses de Salt. Allà s'ha donat el primer cas d'annellament d'un Tallarol Xerraire (Sylvia curruca) a Catalunya des del 2004 (vegeu notícia)

Tallarol Xerraire (Sylvia curruca)

Afageixo altres fotos d'ocells anellats en el Pas d'en Prats (Parc de les Deveses de Salt):

Merla (Turdus merula)

Rossinyol (Luscinia megarhynchos)

Rossinyol bord (Cettia cetti)

Cuareta Torrentera (Motacilla cinerea)

Blauet (Alcedo atthis)

Mallerenga Carbonera (Parus major)

Pit Roig (Erithacus Rubecula)

Anellant un Pit Roig (Erithacus Rubecula)

Anellat a Salt un Tallarol Xerraire, cas únic des del 2004 a Catalunya

2007-09-17T17:01:00.000+01:00

Nota de premsa de l'Ajuntament de Salt:
La jornada d'anellament d'ocells duta a terme dissabte al Parc de les Deveses per celebrar el desè aniversari de Marfull ha estat un èxit de participació i ha aportat noves dades al coneixement dels ocells al Parc.

L'alcaldessa de Salt, Iolanda Pineda, i el regidor de medi ambient, Antoni Gómez, van acompanyar els integrants de Marfull i els nou ornitòlegs durant el seu treball al Parc de les Deveses.

Tallarol xerraire (Sylvia curruca)

L'esforç va aportar tota una notícia ornitològica de primer ordre amb l'anellament d'un tallarol xerraire (Sylvia curruca), es tracta d'un ocell accidental molt difícil d'identificar al camp i que només s'havia anellat nou cops a Catalunya, el darrer l'any 2004. Aquesta espècie cria al centre i est d'Europa i hiverna al sud del Sàhara, però realitza les migracions pel mediterrani oriental, fet que converteix en excepcional la seva presència a Catalunya.

Durant la jornada s'han anellat 148 ocells (i se n'han pogut controlar uns altres 4 que ja havien estat anellats amb anterioritat), corresponents a 25 espècies diferents, dels quals, a més del tallarol xerraire, s'han anellat per primer cop a Salt dues espècies més, la piula dels arbres (Anthus trivialis) i la mallerenga d'aigua (Parus palustris), ambdues de presència coneguda al Parc de les Deveses, però mai capturades pels ornitòlegs.

La quantitat i varietat d'ocells anellats continua indicant la diversitat i qualitat dels hàbitats del Parc de les Deveses i la seva importància com a corredor biològic i refugi migratori.

Vegeu més fotos de l'anellament a l'apartat Album fotogràfic

Projecte Rius: Trobada de Voluntaris a Salt

2007-09-13T18:14:00.000+01:00

Dissabte 29 de setembre, Salt serà el marc de la Trobada de Voluntaris del Projecte Rius. Aquest acte, que enguany s'emmarca dins la celebració del desè aniversari del Projecte Rius, esdevé anualment un aplec per a tot el voluntariat de l'entitat i un espai per a gaudir d'un ambient festiu i familiar.

Aquesta Trobada, que tindrà lloc al nou Parc de la Monar de Salt, vol ser un homenatge a les persones que al llarg d'aquests 10 anys han treballat i treballen per omplir de vida els rius. Amb el títol de “10 anys amb tu, vivint els rius”, la trobada comptarà amb un munt d'activitats, un dinar de germanor i un concert per cloure la jornada.

El Ter

2007-09-10T16:58:00.001+01:00

El Ter Riu del Principat que neix al Pirineu oriental i que desguassa directament a la Mediterrània. neix a Ulldeter, dins el terme de Setcases (Ripollès) a la vall glacial de Morença, a 2400 m d'altura. La seva capçalera és al Ripollès i a la plana de Vic s'orienta cap a llevant, i per les Guilleries, el Gironès i el Baix Empordà, al cap d'uns 167 km lliure les seves aigues a la Platja de Pals.
Gran Enciclopèdia Catalana

Can Serrallonga

2007-09-10T16:46:00.000+01:00

Can Serrallonga està a Querós. Seguint el camí que va del pantà de Sau al de Susqueda trobareu una bifurcació a mà dreta, indicant el camí per pujar a can Serrallonga.

De can Serrallnga només queden les runes, colgades quasi totalment per les bardisses.

Detall de la porta de Can Serralolonga

Al cantó de can Serrallonga hi ha una caseta abandonada. En el conte, en Joan Sala i l'avi Benet fan nit en aquesta aquesta.

La Ruta del Ter

2007-09-09T11:51:00.000+01:00

Podeu consultar la guia de la RUTA DEL TER a la web del Consorci Alba-Ter. Ja està disponible en algunes oficines de turisme. És la guia de la ruta cicloturística i senderista que enllaça els Pirineus i la Costa Brava passant per diferents municipis de la conca del Ter.

Amb aquest ruta, podreu descobrir millor el nostre i riu i seguir tot o part del camí que va fer el protagonista d'El Tresor del Ter, revivint les seves aventures.

Àlbum fotogràfic (fotos de l'autor)

2007-09-07T16:42:00.001+01:00

El famós pont romànic de Camprodon. En el conte, és en aquesta població que en Joan Sala coneix l'avi Benet.

El Ter en el seu pas per Sant Julià de Ramis.

El Cau de les Goges, a Sant Julià de Ramis, on s'ahn trobat jaciments prehistòrics del Paleolític Superior.

El Ter entre Sant Jordi Desvalls i Flaçà.

Carta Oberta a Xavier Margenat

2007-09-07T16:36:00.000+01:00

Benvolgut Xavier,

Acabo de llegir el teu TRESOR DEL TER i em plau de reconèixer que ho és de dalt a baix un tresor. Des de l’entrada fins al punt final. T’haig de confessar que més d’una vegada m’hi he entendrit i m’ha emocionat.

Tots els que escrivim alguna cosa sabem com és de difícil de confegir un llibre que interessi de debò la imaginació dels infants; que no és bufar i fer ampolles això de crear alhora un argument fantàstic i creïble; que no és gens fàcil d’encertar el to i el lenguatge, de treballar amb les giragonses d’una llengua que no és tan infinitament apta com hom voldria per interessar nois i noies; com és de complicat suscitar l’interès amb la trama i tocar la sensibilitat, és a dir, el cor del lector infantil. Que no és tan senzill com sembla ho demostra el fet que grans escriptors s’ho han hagut de pensar i s’ho pensen dues vegades abans de provar-ho.

Per mi el teu llibre és una petita enciclopèdia de la naturalesa, un arreplec de lliçons de coses, de geografia, d’història natural; un compendi de la història i de les tradicions d’aquesta banda del país. Tu has sabut entreteixir i conjuminar una fantasia versemblant amb l’esperit del nostre
territori i d’aquest riu tan nostre que hi sobreïx a cada pàgina.

De la primera a l’última lletra s’hi manté l’enjòlit de la intriga: bandolers Serrallongues i Fadrins de Sau reviuen en la teva imaginació i en la dels lectors, perquè ens els situes en pobles i poblets d’aquestes contrades entre els quals hi ha Salt, tan difícil d’esmentar pels nostres poetes i novel·listes, de manera que sembla com si aquí no hi hagués espai per a la fantasia ni cap esma de bellesa per narrar. La teva ploma en canvi ens els torna familiars i planers com la cosa més natural del món.

I per acabar-ho d’arrodonir de tant en tant, com un llampec, l’esclat d’una frase que desmunta la
fragilitat i la buidor del món en què vivim, com per exemple: tenir amics, és millor que tenir diners!

Em plau de remarcar l’atractiu, el toc infantil, de les il·lustracions.

Quant a l’edició, curosa i elegant tal com ens té acostumats Edicions CCG.

Amb una abraçada molt forta,

Salvador Sunyer

Exercicis geografia, història i llegendes locals

2007-09-07T16:09:00.000+01:00

1.- On desemboca el Ter?
A. A la platja de Pals
B. Al llac de Banyoles
C. A la badia de Roses

2.- A quina població s’uneixen el Ter i el Freser?
A. Girona
B. Ripoll
C. Setcases

3.- Perquè servia la farga catalana?
A. Per produir ferro a partir del mineral, amb l’ajuda del carbó i l’aigua
B. Per a la producció tèxtil (filats i teixits) amb l’ajuda de l’aigua i rodes hidràuliques.
C. Per a construir eines, utensilis i armes de ferro.

4.- Mossèn Cinto Verdaguer va ser...
A. un músic que va composar sardanes i simfonies
B. un gran poeta i escriptor
C. un científic i inventor de fama mundial

5.- Quina epidèmia va produir gran quantitat de morts durant l’edat medieval?
A. La sida
B. La pesta
C. La malària

6.- Qui va fundar el monestir de Ripoll?
A. Jaume I el Conqueridor
B. Guifré el Pilós
C. Mossèn Cinto Verdaguer

7. – Nom d’un famós bandoler company d’en Serrallonga
A. Joan Perot Rocaguinarda
B. El Fadrí de Sau
C. Pere el Gran

8.- Segons les llegendes populars, quin emperador va defensar la ciutat de Girona dels invasors musulmans?
A. Alexandre Magne
B. Cèsar August
C. Carlemany

9.- Qui era el famós general que –segons expliquen les llegendes– va travessar la península Ibèrica i els Pirineus amb un gran exercit i dos cents elefants?
A. Hanníbal
B. Napoleó
C. Carlemany

L'il·lustrador

2007-09-06T18:59:00.000+01:00

Pau Morales Albert, nascut a Girona el 1977 i llicenciat en Belles Arts, ha enfocat la seva carrera en el món de la pintura. Ha fet diverses exposicions individuals i col·lectives. Ha obtingut dos premis en la mostra infantil i juvenil d'arts plàstiques de la Generalitat de Catalunya; un premi d'aquisició en el certamen Alicia Alonso (Madrid), i ha estat seleccionat en la mostra Openart (Roma).

Combina la pintura amb tot tipus d'encàrrecs i activitats. Els seus dibuixos tenen una expressivitat que arriba directament a l'expectador.

www.paumorales.com

L'Autor

2007-09-06T18:50:00.002+01:00

Xavier Margenat Godoy va néixer a Salt (Girona) l'any 1964, població on segueix residint. Treballa en una caixa d'estalvis.

Va començar a publicar contes breus a la revista de Salt La Farga, d'on va formar part del consell de redacció durant tres anys. Des dels seus inicis, és director de la revista saltenca La Nova.

El Tresor del Ter és la seva primera novel·la editada, i també és autor de la novel·la infantil inèdita Un amic molt fantasma.

Ha escrit el guió d'UN DIMONI EN EL PESSEBRE, una mini-sèrie de titelles emsa a les cadenes de la Xarxa de Televisons Catalanes, i produïda per Blau-Ter i AviPro.

xmargenat@gmail.com

Exercicis relacionats amb la fauna i el medi ambient

2007-09-05T16:51:00.001+01:00

1. - Mamífer de la família dels mustèlids que va desaparèixer del Ter fa més de quaranta anys i recentment ha retornat:
A. El castor
B. La llúdriga
C. El visó americà

2.- Què és un espiadimonis?
A. Un tipus de dimoni
B. Un ocell nocturn
C. Un insecte molt semblant a la libèl·lula

3.- Quin d’aquests animals no és autòcton?
A. L’anguila
B. La llúdriga
C. La tortuga de Florida

4.- Què és una múrgola?
A. Un peix
B. Un bolet
C. Un insecte

5.- Perquè diu l’avi Benet que l’aigua és un tresor?
A. Perquè hi ha tresors amagats sota les aigües del riu.
B. Perquè podem gastar tota l’aigua que vulguem, ja que sabem que mai no s’acabarà.
C. Perquè és necessària per a l’home i vital per a la natura, per això hem de procurar no gastar-ne més de la que necessitem.

6.- Nom d’un arbre molt utilitzat per fer cistells
A. Vimetera
B. Plàtan
C. Olivera

7.- Perquè va desaparèixer la llúdriga del Ter?
A. A causa de la introducció del cranc americà
B. Per l’efecte climàtic
C. Degut a la cacera i a la contaminació del riu

8.- Quina d’aquestes aus no és un rapinyaire nocturn?
A. La òliba o xibeca
B. El mussol
C. El bernat pescaire

Exercicis relacionats amb geografia, història i llegendes locals

2007-09-03T17:56:00.000+01:00

1.- On desemboca el Ter?
A.- A la platja de Pals
B.- Al llac de Banyoles
C.- A la badia de Roses

2.- A quina població s’uneixen el Ter i el Freser?
A.- Girona
B.- Ripoll
C.- Setcases

3.- Perquè servia la farga catalana?
A.- Per produir ferro a partir del mineral, amb l’ajuda del carbó i l’aigua
B.- Per a la producció tèxtil (filats i teixits) amb l’ajuda de l’aigua i rodes hidràuliques.
C.- Per a construir eines, utensilis i armes de ferro.

4.- Mossèn Cinto Verdaguer va ser...
A. un músic que va composar sardanes i simfonies
B. un gran poeta i escriptor
C. un científic i inventor de fama mundial

5.- Quina epidèmia va produir gran quantitat de morts durant l’edat
medieval?
A. La sida
B. La pesta
C. La malària

6.- Qui va fundar el monestir de Ripoll?
A. Jaume I el Conqueridor
B. Guifré el Pilós
C. Mossèn Cinto Verdaguer

7. – Nom d’un famós bandoler company d’en Serrallonga
A. Joan Perot Rocaguinarda
B. El Fadrí de Sau
C. Pere el Gran

8.- Segons les llegendes populars, quin emperador va defensar la ciutat de Girona dels invasors musulmans?
A. Alexandre Magne
B. Cèsar August
C. Carlemany

9.- Qui era el famós general que –segons expliquen les llegendes– va travessar la península Ibèrica i els Pirineus amb un gran exercit i dos cents elefants?
A. Hanníbal
B. Napoleó
C. Carlemany

Exercicis relacionats amb la fauna i media ambient

2007-09-03T16:02:00.000+01:00

1. - Mamífer de la família dels mustèlids que va desaparèixer del Ter fa més de quaranta anys i recentment ha retornat:
A. El castor
B. La llúdriga
C. El visó americà

2.- Què és un espiadimonis?
A. Un tipus de dimoni
B. Un ocell nocturn
C. Un insecte molt semblant a la libèl·lula

3.- Quin d’aquests animals no és autòcton?
A. L’anguila
B. La llúdriga
C. La tortuga de Florida

4.- Què és una múrgola?
A. Un peix
B. Un bolet
C . Un insecte

5.- Perquè diu l’avi Benet que l’aigua és un tresor?
A. Perquè hi ha tresors amagats sota les aigües del riu.
B. Perquè podem gastar tota l’aigua que vulguem, ja que sabem que mai no s’acabarà.
C. Perquè és necessària per a l’home i vital per a la natura, per això hem de procurar no gastar-ne més de la que necessitem.

6.- Nom d’un arbre molt utilitzat per fer cistells
A.Vimetera
B. Plàtan
C. Olivera

7.- Perquè va desaparèixer la llúdriga del Ter?
A. A causa de la introducció del cranc americà
B. Per l’efecte climàtic
C. Degut a la cacera i a la contaminació del riu

8.- Quina d’aquestes aus no és un rapinyaire nocturn?
A. La òliba o xibeca
B. El mussol
C. El bernat pescaire

El Tresor del Ter

2007-02-23T18:11:00.000Z

Amb un vell plànol que li va donar el seu besavi, en Joan Sala recorrerà tot el riu Ter, des del Pirineus fins a l’Empordà, cercant el tresor del famós bandoler Serrallonga, avantpassat seu.

En el seu viatge, en Joan es farà amic de l’avi Benet, un vell rodamón rondallaire, coneixedor de les llegendes de cada poble. En Benet l’ensenyarà a descobrir el riu, amb el seu entorn i els animals que hi habiten. D’ell també aprendrà el valor de l’amistat.

Junts viuran un munt de divertides i emocionants aventures durant aquest viatge al llarg del Ter, en la recerca del tresor.

El Tresor del Ter és una novel·la dirigida a nens i nenes a partir de 9 anys, però que ha tingut bona rebuda per gent de totes les edats.

Aventura i natura, fantasia i patrimoni de la nostra terra coincideixen en aquesta obra, amb la pretensió que els joves lectors passin una estona divertida i apassionant gaudint de les aventures dels personatges i, alhora, descobrint uns tresors que tenim ben a prop nostre i que sovint desconeixem o no els sabem valorar.

Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració del Consorci Alba Ter, la Fundació Territori i Paisatge i els ajuntaments de Salt i Girona.

------------------------------------------

Pròleg

El poeta grec Kavafis en el seu esplèndid Viatge a Ítaca ens explicava que l’aprenentatge, la descoberta, els paisatges insòlits i les vivències, es troben “fent camí” i no pas en l’arribada, en el destí.

El Ter, en el seu conjunt, és un tresor. Els seus més de 200 quilòmetres són un valuós patrimoni que tracen les gotes d’aigua, des del capdamunt del Pirineu fins al seu destí, les aigües mediterrànies. Boscos de ribera, llúdrigues, blauets i anguiles. Ponts, rescloses, safareigs, fàbriques tèxtils i molins. Hortes, viles, barques i conreus. Tots aquests elements teixeixen un entramat on la història, els monuments i l’home són indissociables de la natura. En formen part i li donen sentit.

A través del conte que teniu a les mans aprendrem, gràcies a les aventures d’un jove aventurer i inquiet, aquests valors i molts d’altres del nostre estimat riu. Hi viurem la història d’una descoberta a través d’un viatge que ens anirà sorprenent, amb els secrets amagats del Ter, els seus valors i els seus variats paisatges.

Un riu jove i actiu al curs alt, on dringa i dansa al so del vent. Un riu mandrós i plàcid al curs baix, on emmiralla els núvols viatgers. Un riu que ens és tan proper, que és l’essència de la nostra història. Un riu que és tot un tresor.

Ponç Feliu
Biòleg i ambientòleg
Tinent d’alcalde de Medi Ambient de l’Ajuntament de Girona